Videojocs Educatius.

El passat 13 d'Octubre vam assistir voluntàriament alguns alumnes de magisteri a una quedada amb alumnes d'últim curs de la carrera de Disseny de Videojocs.

En aquell encontre, vam jugar a diversos jocs, tots ells tenien com a objectiu iniciar-nos al llenguatge computacional, ja que per a saber crear jocs didàctics cal saber un poc sobre aquest tipus de llenguatge. També els estudiants de disseny vam fer-nos preguntes sobre els nostres gustos, donar´li la nostra opinió sobre els jocs i algunes recomanacions per tal de fer els jocs més entretinguts.

L'activitat va estar molt bé, ja que tots dos grups vam gaudir de l'activitat. Per una banda, els estudiants de magisteri per tal d'iniciar-se al llenguatge computacional. Per altra banda, els estudiants de disseny motivant-se en veure que tot el treball que estan realitzant té un fi i en un futur podran convertir-se en dissenyadors de jocs didàctics per a les escoles, cada volta més col·legis incorporen les Tablets a les aules per a fer l'aprenentatge més interactiu, més motivador, més actiu, etc. en conclusió un aprenentatge molt diferent del que s'ha donat en èpoques anterior. En la meua opinió, hem de ser conscients que els nens de l'actualitat són una generació merament digital i s'han d'adaptar els professors per tal de facilitar l'aprenentatge als nostres alumnes.
Hi ha un moviment educatiu, que proposa treballar aquest tipus de llenguatge des de ben xicotets. Mitjançant la programació de robots, Bee-Bot, LEGO Mindstorms-EV3, entre altres.

En l'activitat, vam veure pàgines web on pengen jocs que "t'obliguen" a aprendre un poc d'aquest tipus de llenguatge i també vam veure alguns programes que permeten programar els jocs per a crear els jocs. D'aquesta forma cada joc que tinga'm tindrà un objectiu. Per exemple: tindrem un joc de sumes, un altre de restes, altre de llenguatge computacional, etc.

Qui sóc?

Vivim en una societat plenament digital, per aquesta raó, s'han desenvolupat altres vessants educatives com és l'educació mediàtica que és un tipus d'ensenyament, on mitjançant fotografies comuniques al teu públic missatges. No sols serveix per a comunicar sinó també per adoptar una actitud crítica de tots aquells espais publicitaris que inciten el consumisme. Si eduquem des de ben menuts proporcionarem eines per a evitar la manipulació. En l'actualitat, està al nostre dia les xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat... totes elles tenen multitud d'usuaris, però pocs d'ells estan assabentats de la llei de protecció a menors on explica que coses cal tindre en compte a l'hora de fer fotografies a menors, per tal d'evitar cometre un delicte.

Abans de fer les meues fotografies, vaig llegir una sèrie de manuals de fotografia, hem va parèixer molt interessant la regla dels tres terços i també m'ha paregut interessant que quan es fa una fotografia on el focus principal estiga al centre, variarem l'obertura del diafragma de la càmera per a aconseguir menor nitidesa al fons i donar major importància a l'objecte principal.

Quan vaig acabar de fer les fotografies, vaig pujar-les a Google Photo on vaig crear-ne una carpeta per tal d'organitzar-les, ja que tenia moltes més fotografies. Aquesta ferramenta hem pareix molt bona perquè et permet de manera gratuïta emmagatzemar fotografies en el núvol, evitant així la pèrdua de fotografies.

Molt poca gent ha tingut cap activitat acadèmica relacionada amb la fotografia, per tant, una pràctica educativa que consisteix a capturar les emocions dels companys. Per a la majoria d'alumnes serà la primera volta que agafen una càmera de fotos. Primerament, se'ls demanarà que a l'hora del patí identifiquen les diferents emocions que troben. Tot seguit, s'organitzaran per grups per tal d'anar a capturar totes les emocions que troben al pati. Després, a l'hora de classe, es farà una exposició de les fotografies que ells han fet i el mestre aprofitarà per a ajudar als alumnes a millorar les seues fotografies donant algunes lliçons.

A continuació, els xiquets posaran en pràctica els seus consells i tornaran a fer el mateix procediment. Finalment, s'organitzarà una exposició a l'escola on mitjançant les fotografies expressen les diferents emocions que senten els xiquets quan es troben a l'escola,

Com a persona, m'he conegut un poc més, ja que al principi m'ha paregut molt difícil representar mitjançant la fotografia "Qui sóc?" No és gens fàcil mostrar-te en una foto. Però després de passejar, i anar pensant i fixante en les coses que no et sols fixar, veus coses del carrer que t'identifiquen com a persona.

Normas básicas sobre subir fotos de menores a Internet

Medidas de prevención

Los menores, para ser fotografiados necesitan del consentimiento de sus padres, madres o tutores. Es por eso que los docentes tienen que tener claro una serie de pautas para evitar problemas.

Normas básicas para evitar que las fotos  que suban el centro a la red sean un problema:
Fotografías y actividades realizadas en el centro

- Consentimiento de los padres.
- Nunca nombrar el lugar.
- No nombrar: ni nombre ni apellidos.
- No fotografiar fotos de matriculas.
- Eliminar la localización.
- Si salen fotos de menores distorsionar la cara para así evitar su identificación.

Hay que tener claro que cuando subimos una foto a la red, deja de ser privada para ser una imagen completamente pública, por esta razón los docentes tienen que prestar máxima antes de subir cualquier foto, en especial; cuando de menores se trata. Las redes

Los docentes también manejan documentación personal por eso han de tener claras una serie de pautas para evitar conflictos y problemas.
Documentación con datos personales (exámenes, expedientes,...) de los alumnos:
- Cada persona que trabaja en el centro de educativo solo puede acceder a los documentos imprescindibles para el desarrollo de su actividad concreta

- Controlar las entradas y salidas de los documentos que contienen datos de carácter personal, para que no se produzca ninguna salida sin la autorización de la dirección.

- Los dispositivos donde se almacenen documentos que contengan los datos de carácter personal (por ejemplo, un armario o archivador donde se guarden las fichas del alumnado) deben disponer de algún mecanismo que obstaculice su apertura como por ejemplo: una cerradura con llave o un candado)

- El acceso a la documentación en formato papel se limitará exclusivamente a las personas autorizadas que trabajan en el centro de enseñanza. Se deberán establecer mecanismo que permitan identificar los accesos realizado en el caso que puedan ser utilizados por múltiples usuarios.

REAL DECRETO 1720/2007, DE 21 DE DICIEMBRE

Hay diversos tipos de documentos y cada unos de ellos está clasificado por un nivel de seguridad:
1) Nivel Básico: Todos los ficheros que contengan datos de carácter personal
2) Nivel Medio: Los ficheros que contengan datos relativos a la comisión de infracciones administrativas o penales
3) Nivel Alto: Los ficheros que contengan datos de ideología, religión, creencias, origen racial, salud o vida sexual así como los que contengan datos recabados para fines policiales.

https://www.juntadeandalucia.es/educacion/portalseneca/c/document_library/get_file?uuid=a3b83621-b564-48c3-ad8d-519dd7ced581&groupId=10128

Historia de la Fotografia i la relació amb l'educació.

La primera fotografia de la historia que es conserva es de l'any 1826 el seu autor va ser Nicéphore Niépce, que des de la finestra del seu graner de Saint Loup de Varennes, a França.

Point de vue du Gras, Conservada en la Universitat de Texas, a Austin

A partir d'aquest moment, va començar una gran evolució, que va anar a poc a poc però si es fixem amb les càmeres actuals podem vore els grans avanços que s'han fet durant aquestos dos segles.

La fotografia ha avançat tant que en l'actualitat, hi ha molt poca gent que revele fotografies (Fet que molta gent major no s'ho pot imaginar), ni omplir albums de fotos per a tindre de record. Ara la tecnologia ens ha fet, ser merament digitals, es a dir, que la fotografia análoga ha sigut desplaçada per la fotografia digital. "Ara ja no tenim la fotografia en paper ara la tenim en el núvol virtual"

La fotografia s'ha convertit en un llenguatge audiovisual amb carterístiques propies i molt conegudes per la societat.
El principal obstacle que ha tingut l'Educació per a dur la fotografia a les escoles ha sigut: la escassa formació del professorat i la falta de toma de consciencia de la necesidad de una alfabetización audiovisual, amb la finalitat que els alumnes analitzen de manera crítica el univers audiovisual al que s'enfrenten diariament.
La fotografia ha de formar part de les aules, no amb l'objectiu d'arribar a ser excel·lents fotografs si no que han d'arribar aprendre a expresar-se mitjançant imatges i a més, saber interpretar-les, comprendre-les i creant-ne noves.

Vivim en una societat, principalment audiovisual, per aquesta raó, apareixen nous moviments educatius, com són l"Educació Mediática" que consiteix en un model pedagógic basat en investigacions, on anima a la gent a fer-se preguntes sobre el que li envolta i adoptar una postura crítica davant qualsevol mitjá de comunicació, espai publicitari, cartell informatiu, etc.
Moltes enquestes, ha demostrat que en els països industrialitzats, els nens i les nenes inverteixen més temps mirant la televisió que en la propia escola. L'Educació Mediática té l'objectiu es donar de eines a la gent més jove per a ser capaç d'entendre els mitjans de comunicació. Aquest nou tipus d'educació, permet adoptar una actitud critica, evaluar i tindre opinió amb fonaments sobre els fets que van apareixent en el mitjans de comunicació de mases.

Tindre un domini de coneixements, destreces i actituds han d'estar relacionades amb les 6 dimensions bàsiques: llenguatge, tecnologia, procesos d'interacció, processos de producció i difusió, ideologia, valors i estética.